Es fa llarg


Ésta es una bella canción de Pau Riba, el cantautor que introdujo en Cataluña y en toda España el movimiento hippy. Existe otra versión en el disco conjunto que sacaron Quico Pi de la Serra y María del Mar Bonet: 

ES
FA LLARG ESPERAR

(Pau
Riba)


Oh que llarga es fa sempre
l’espera

quan s’espera que vindrà
el pitjor

i que trista i que llarga
és l’espera

quan s’espera la mort de
l’amor.

Quan s’espera que tot ja
s’acabi

per tot d’una tornar a començar

quan s’espera que el món
tot s’enfonsi

per tornar-lo a edificar,

es fa llarg, es fa llarg
esperar.
 

I es fa trist esperar cada
dia

el cel roig i el sol que
ja se’n va,

i es fa fosc esperar cada
dia

perquè el sol no
se’n vol anar mai

perquè els dies se’n
van sense pressa

i les hores no volen fugir

perquè esperes, i
esperes, i esperes

i vols demà, però
encara és ahir,

es fa trist, es fa trist
esperar!

I es fan lents els matins
i les tardes

quan l’espera et desvetlla
el neguit.

I es fan grises les llargues
lentes tardes

perquè et sens amb
el cor ensopit,

perquè sents que
tens l’ànima morta

i ho veus tot, tot el món
molt confós

perquè et trobes
amb les portes closes

i tancat com un gos rabiós,

es fa fosc, es fa fosc esperar!

I es fan grises les hores
d’espera

quan no plou però
veus el cel plujós.

I es fan llargues les grises
esperes

quan la fi sents a prop
per tots dos

quan fa dies que ni xiules
ni cantes

i fa temps que vas fer l’últim
somrís

quan al cor sents la mort
i t’espantes

al pensar potser és
l’últim avís,

es fa gris, es fa gris esperar!

letra y música: Pau Riba

 

A %d blogueros les gusta esto: