Archive for 6 06+00:00 marzo 06+00:00 2007
6 Mar
Campanades a morts
6 Mar
Vida de Guillem de Cabestany
La Vida d’en Guillem de Cabestaing
Guillems de Cabestaing si fos un cavalliers de l’encontrada de Rossillon, que confina amb Cataloigna et ab Narbones. Mout fo avinens hom de la persona, e mout prezat d’armas e de cortesia e de servir. Et avia en la soa encontrada una dompna que avia nom madona Soremonda, moiller d’en Raimon de Castell Rossillon, que era mout gentils e rics e mals e braus e fers et orgoillos. En Guillems de Cabestaing si amava la dompna, qu’era joves e gaia e gentils e bella, si’l volia ben mais que a ren del mon. E fon dich so a’n Raimon de Catell Rossillon; et el, cum hom iratz e gelos, enqueric tot lo faich e saup que vers era, e fetz guardar la moiller. E quan venc un dia, Raimons de Castell Rossillon trobet paissan Guillem de Cabestaing ses gran compaignia et aucis lo; e fetz li traire lo cor del cors e fetz li taillar la testa; e’l cor fetz portar a son alberc e la testa atressi; e fetz lo raustir e far a pebrada, e fet lo dar a manjar a la moiller. E quan la dompna l’ac manjat, Raimons de Castell Rossillon li dis: «Sabetz vos so que vos avetz manjat?» Ella li dis: «Non, si non que mout es estada bona vianda e saborida». Et el li dis qu’el era lo cors d’en Guillem de Cabestaing so que ella avia manjat; et, a so qu’ella’l crezes mieils, si fetz aportar la testa denan lieis. E quan la dompna vic so auzic, ella perdet lo vezer e l’auzir. E quan ella revenc, si dis: «Seigner, ben m’avetz dat si bon manjar que ja mais non manjarais d’autre». E quan el auzic so, el cors ab s’espaza e volc li dar sus en la testa; et ella cors ad un balcon e laisset se cazer jos, et enaissi moric. E la novella cors per Rossillon e per tota Cataloigna qu’en Guillems de Cabestaing e la dompna eran enaissi malamen mort e qu’en Raimons de Castell Rossillon avia donat lo cor d’en Guillems de Cabestaing a manjar a la dompna. Mout fo grans tristesa per totas las encontradas; e’l relams venc denan lo rei d’Aragon, que era seigner d’en Raimon de Castel Rossillon e d’en Guillem de Cabestaing. E venc s’en a Perpignan, en Rossillon, e fetz venir Raimon de Castel Rossillon denan si; e, quand fo vengutz, si’l fetz prendre e tolc li totz sos chastels e’ls fetz desfar; e tolc li tot quant avia, e lui en menet en preison. E pois fetz penre Guillem de Cabestaing e la dompna, e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denan l’uis de la glesia; e fetz desseignar desobre’l monumen cum ill eron estat mort; et ordenet per tot lo comptat de Rossillon que tuich li cavailler e las dompnas lor vergesson far anoal chascun an. E Raimons de Castel Rossillon moric en la preison del rei.
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la contrada del Rosselló, que confina amb Catalunya i amb el Narbonés. Fou molt avinent de la persona, molt preuat per les armes, la cortesia i el servei. A la seva contrada hi havia una dama que es deia madona Soremonda, muller d’en Raimon de Castell Rosselló, que era molt noble, ric, dolent, brau, fer i orgullós. En Guillem de Cabestany amava la dama per amor i d’ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, alegre, gentil i bella, el volia més que res del món. I això fou dit a en Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home irat i gelós, inquirí tot el fet i sabé que era cert, i féu guardar la seva muller. S’esdevingué un dia que Ramon de Castell Rosselló trobà Guillem de Cabestany, que anava sense gran companyia, i el matà; li féu treure el cor del cos i li féu tallar el cap; i el cor el féu portar a casa seva, i el cap també; i féu rostir el cor i cuinar-lo a pebrada i el féu donar a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: «Sabeu què heu menjat?». I ella digué: «No, però m’ha semblat una vianda molt bona i molt saborosa». I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany el que havia menjat, i perquè ho cregués féu portar el cap davant d’ella. Quan la dama va veure i va oir això, perdé la vista i la oïda. Quan revingué va dir: «Senyor, m’heu donat un menjar tan bo que mai més no en prendré un altre». Quan ell ho sentí corregué amb la seva espasa i volgué ferir-la al cap ; però ella corregué a un balcó i es deixà caure, i així morí. I la nova corregué pel Rosselló i per tota Catalunya que en Guillem de Cabestany i la dama havien estat morts tan malament i que en Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dama. Hi hagué gran tristesa per totes les contrades; i la queixa arribà al rei d’Aragó, que era senyor d’en Ramon Castell Rosselló i d’en Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà, al Rosselló; i féu venir davant seu en Ramon Castell Rosselló; i quan fou vingut el féu empresonar, li prengué tots els seus castells i els féu derrocar; i li llevà tot quant tenia i el féu portar a la presó. I després féu portar Guillem de Cabestany i la dama a Perpinyà i els féu posar en un monument davant la porta de l’església; i féu esculpir sobre el monument com havien estat morts; i ordenà que per tot el comptat de Rosselló tots els cavallers i les dames els vinguessin a celebrar l’aniversari cada any. I Ramon de Castell Rosselló morí a la presó del rei.

Si te ha gustado esta entrada, no dejes de echar un vistazo a mi novela Billy (“algo es algo”), a través de esta página en la etiqueta “Billy algo es algo“, o en la web de la editorial Libros Indie, en donde puedes comprarlo si te parece interesante.