La remor del mar a l’alba
i una platja plena d’algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.
Les barques que al matí tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L’església humil i menuda
i entre la boira, perduda
llunyana y grisa, la ciutat.
Em parlen de Marta…
Les blanques cases del poble
i l’home vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre ses mans la llana.
(Qui sabrà què és el que teix).
El castell, l’illa petita,
la cova, el far i l’ermita
i els amics d’un altre temps
i el rellotge que no corre
i aquests infants que a la sorra
han trobat el seu carrer.
Em parlen de Marta…
Les hores buides que passen
i el camí que em torna a casa
després de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada racó on junts vam viure
moments com ningú no sap.
Les meves mans i els meus llavis
que del seu gust viuen àvids
i no poden oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.
Em parlen de Marta…
El rumor del mar en el alba/ y una playa llena de algas/ que irán secándose al sol./El sabor salado de las rocas/ y el vuelo tranquilo de las pocas/ gaviotas que entran en el puerto./
Las barcas que por la mañana vuelven,/ las redes que en el muelle duermen/ y las viejas calles empedradas./La iglesia humilde y pequeña/ y entre la niebla, perdida,/ lejana y gris, la ciudad./
Me hablan de Marta.../Las blancas casas del pueblo/ y el hombre viejo que canta coplas/ mientras va vendiendo pescado,/ y la mujer que con desgana/
mueve entre sus manos la lana./ (Quién sabrá qué es lo que teje)./
El castillo, la isla pequeña,/ la cueva, el faro y la ermita/ y los amigos de otro tiempo/ y el reloj que no anda/ y estos niños que en la arena/han encontrado su calle./
Me hablan de Marta.../
Las horas vacías que pasan/ y el camino que me lleva a casa/ después de mucho caminar./Cada mueble y cada libro,/ cada rincón donde juntos vivíamos/ momentos como nadie sabe./
Mis manos y mis labios/ que de su sabor viven ávidos/ sin poderlos olvidar./ Las largas noches sin luna,/ las olas y cada una/de las luces que hay en el mar./
Me hablan de Marta...