Los abogados de Atocha
Luis J. Benavides. Asesinado
Alejandro Ruiz. Herido.
Enrique Valdelvira. Asesinado.
Javier Sauquillo. Asesinado.
Luis Ramos. Herido.
Mª Dolores García. Herida.
Serafín Holgado. Asesinado.
Miguel Sarabia. Herido.
Ángel Rodríguez. Asesinado.
Deseo dedicar esta canción a los arriba mencionados, pero también a gente como Jesús María Zabala, Bartolomé García, Carlos González, Arturo Ruiz, Mari Luz Nájera, los obreros de Vitoria, y todos aquellos que murieron durante todos estos años simplemente por defender la libertad y la justicia. A ellos, que asesinados por la policía o por los fascistas no cuentan en la lista oficial de víctimas del terrorismo; a ellos que, por razones que no nos son desconocidas, no se les hace justicia. A ellos y a otros que no nombro. Y maldición eterna para sus verdugos y para los que, a día de hoy, se atreven justificarles y a encubrirles.
Seguro que, al igual que yo, éste fue de vuestros cantantes favoritos:
aquesta força que ens puja fins als límits del crit.
Perquè tenim la cançó contra la por d’ara,
perquè tenim la cançó contra la mort d’ara,
contra el dubte que s’amaga en més petit racó:
no ens ve de la terra i també de la terra.
Hem sortit al carrer convençuts tantes vegades.
Cada cop un poc més donem vida
a esperances segles i segles buscades.
No ens ve de la terra i també de la terra.
No sols és la ràbia i és també la ràbia,
aquesta ràbia més nostra que el pa,
que no és segur avui i qui sap si demà.
No sols és la ràbia i és també la ràbia
aquesta força que ens manté encara lluitant.
No ens ve de la terra i també de la terra.