Archive for 9 de noviembre de 2008

Salve


Ésta es una hermosa poesía de Miquel de Palol, que fue musicada por Ramón Muntaner.

 http://www.goear.com/files/external.swf?file=d881d60

Salve

Per la glòria dels camins, clars de sol, entre oliveres,
per la blava salvatgia dels penyals vora del mar,
pel silenci dels afraus i el repòs de les cimeres,
pels vells temples que s’enrunen…
i els que a poc s’han redreçat…

Massa sang hi ha en les venes, per donar-la al sol i a l’aire,
massa vida hi ha en la terra per les vinyes i els sembrats,
que el glatir de melangia i la plàcida enyorança
no s’han fet pels pins indòmits ni pels vents descabellats!
Que els pins volen terra lliure i els vents criden: llibertat!

I la raça de la terra, duu la terra dins de l’ànima,
els seus músculs són de roure,
els seus ulls són fets de mar,
té als sentits la pagania de l’aroma de les coses,
i en el front el crisma d’oli, i de vent i de combat…

Massa…

Quan tritllegin les campanes, per la Pasqua, en els cenobis,
i les viles s’endomassin al miracle ressorgent;
oh quin goig de viure en elles, tots ardits de glòria nova,
i collir sense recança, i sembrar sens recelar…

Salve

Por la gloria de los caminos, claros de sol, entre olivos,/ por la azul salvajez de los peñascos cerca del mar,/ por el silencio de los congostos y el reposo de las cimas,/ por los viejos templos que se arruinan…/ y los que hace poco se levantaron…// Demasiada sangra hay en las venas, para dársela al sol y al aire,/ demasiada vida hay en la tierra para las viñas y los sembrados,/ que el pálpito de melancolía y la plácida añoranza/ ¡no se han hecho para los pinos indómitos ni para los vientos descabellados!/ ¡Que los pinos quieren tierra libre y los vientos gritan: libertad!// Y la raza de la tierra, lleva la tierra dentro del alma,/ sus músculos son de roble,/ sus ojos están hechos de mar,/ tiene en los sentidos la paganía del aroma de las cosas,/ y en la frente el crisma de aceite, y de viento y de combate…// Demasiada…// Cuando repiquen las campanas, por la Pascua, en los conventos,/ y las ciudades se engalanen al milagro resucitador;/ oh qué gozo vivir en ellas, todos intrépidos de gloria nueva,/ y coger sin temor, y sembrar sin recelar…

Miquel de Palol
A %d blogueros les gusta esto: