Ramón Muntaner fue uno de los cantautores catalanes más originales de finales de los 70, que saltó a la fama en 1975 (como suele ser habitual) con su primer LP Cançó de carrer. En 1978, en colaboración con Joan Ollé (otra persona indispensable en la nova cançó), publica un disco cuyo tema central es la educación y la infancia en la posguerra, en los años 50: miedo, superstición, castigos severos, amenazas de condenación eterna… Pero también escapes inocentes, como el cine y la música. Había querido poner hoy la primera, con la que se abre el disco, con esos versos finales, demoledores: “He vist la mort caminar sota pali/ Per la Gràcia de Déu” (He visto a la muerte caminar bajo palio/ Por la Gracia de Dios”, pero no he encontrado letra y no soy capaz de momento de transcribirla, por lo que vuelvo a solicitar la ayuda del amable visitante… En lugar de ella, traigo “Diré”, que es la que sigue y es también muy reveladora. A pesar de que ya habían aproximadamente 30 años, muchas de estas cosas, en ciertas escuelas, aún estaban vigentes, por lo que, en mi caso personal (y apuesto a que no el único), me siento ciertamente identificado con el disco… Puedo decir que mi repulsa hacia ellos no es meramente ideológica: es personal.
Oír: http://www.goear.com/listen/440913f/dire-ramon-muntaner
Diré
Diré casa i carrer.
Escola, patí, futbol,
hòstia, missa, córner, gol,
ploma, llapis i paper.
Pissarra, compàs, llatí,
bata, mestre i alfabet,
Noè, Cam, Sem i Jafet,
José Antonio, Franco, Crist.
Diré vida i diré mort,
Déu, diumenge, capellans,
cinema, tarda i amics
diré feble i diré fort.
Diré esglai i diré por,
purgatori, cel i infern,
diré estiu, diré hivern,
primavera i tardor.
Diré vèrtic, diré nom,
diré fàstic i renecs,
diré càstig, diré joc,
diré pàtria, diré amèn.
Diré vida i diré mort,
Déu, diumenge, capellans,
cinema, tarda i amics
diré feble i diré fort.
Diré banc, diré jardí,
noia, vespre i tabac ros,
i una taca de carmí
a la galta de l’amor.
Diré poc i diré prou,
diré corb, diré botxí
diré el que calgui dir:
Diré pluja i després rou.
Diré vida i diré mort,
Déu, diumenge, capellans,
cinema, tarda i amics
diré feble i diré fort.
http://www.viasona.cat/grup/ramon-muntaner/veus-de-lluna-i-celobert/dire
Diré
Diré casa y calle./ Escuela, patio, fútbol,/ hostia, misa, córner, gol,/ pluma, lápiz y papel./ Pizarra, compás, latín,/ bata, maestro y alfabeto,/ Noé, Cam, Sem y Jafet,/ José Antonio, Franco, Cristo./ Diré vida y diré muerte,/ Dios, domingo, capellanes,/ cine, tarde y amigos/ diré débil y diré fuerte./ Diré espanto y diré miedo,/ purgatorio, cielo e infierno,/ diré verano, diré invierno,/ primavera y otoño./ Diré vértigo, diré nombre,/ diré asco, diré maldición,/ diré castigo, diré juego,/ diré patria, diré amén./ Diré vida y diré muerte…/ Diré banco, diré jardín./ chica, anochecer y tabaco rubio,/ y una mancha de carmín/ en la mejilla del amor./ Diré poco y diré bastante,/ diré cuervo, diré verdugo/ diré lo que tenga que decir:/ diré lluvia y después rocío./ Diré vida y diré muerte,/ Dios, domingo, capellanes,/ cine, tarde y amigos/ diré débil y diré fuerte.
Ramón Muntaner – Joan Ollé