Como la estáis demandando, reedito la canción de Pi de la Serra, esta vez con audio:
Quico:
La canción que voy a cantar está hecha sobre un refrán popular catalán que dice: "Si los hijos de puta volasen nunca veríamos el sol". Empieza diciendo:
Si els fills de puta volassin no veuriem mai el sol
Si algú es sent al·ludit
i té ales, que no voli.
El refrany que cantaré
és adagi de carrer;
ja m’el deian al bressol:
Si els fills de puta volassin
no veuriem mai el sol!
Potser ajupi’ns sovint,
no és per habit ni caprici,
qu’és per-a esquivar qu’el cop
i esperar el moment propici
tant si’s vol com si no’s vol.
Si els fills de puta…
Al camp la fruta es pudreix;
hi ha masa intermedaris;
"no hi ha planificació",
així ho diuen els diaris
i així reça el camperol:
Si els fills de puta…
A Suïssa han ingresat
mils de milions a cabaços;
després diuen qu’és el obrer
el culpable d’els fracasos
i la manca de control…
Si els fills de puta…
A la ciutat hem da cul;
ningú s’aclareix, tot falla;
ja no podem respirar:
tothom més o menys la balla
des l’Agost fins el Juliol.
Si els fills de puta…
Sorten al carrer, están
cansats de falses promeses;
sona un tret com un fuet
i cau mort, les mans estesas,
deixa dona, fills i dol.
¡Si fils de puta…
Heu d’oblidar, si podeu,
aquests 40 anys de glòria;
a mi no’m preocupai gens
perque tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol.
Si els fills de puta…
L’unitat no té destí,
l’univers no és cap llimona;
tinc un passaport que diu:
"ha nascut a Barcelona
i, per tant, és espanyol".
Si els fills de puta…
Jo cada cop veig més clar
qu’el poble diu el que pensa,
d’ell he aprés aquest proverbi,
i amb mutua complaença
cantem com un home sols.
Si els fills de puta volassin
no veuriem mai el sol!
(la transcripción del catalán es mía, hecha de oído:
pido perdón por los errores y espero que me los corrijáis)
Si los hijos de puta volasen no veríamos nunca el sol
Si alguno se siente aludido/ y tiene alas, que no vuele./ El refrán que cantaré/ es adagio de la calle;/ ya me lo decían en la cuna:/ "¡Si los hijos de puta volasen no veríamos nunca el sol!"// Puede que nos agachemos a menudo,/ no es por hábito ni capricho,/ que es para esquivar el golpe/ y esperar el momento propicio/ tanto si se quiere como si no./ Si los hijos…// En el campo la fruta se pudre,/ hay demasiados intermediarios,/ no hay planificación;/ así lo dicen los diarios/ y así reza el campesino:// "Si los hijos de puta…"// En Suiza han ingresado/ miles de millones a capazos;/ después dicen que es el obrero/ el culpable de los fracasos/ y la falta de control.// Si los hijos de puta…// En la ciudad vamos dados (por culo),/ nadie se aclara, todo falla,/ ya no podemos respirar;/ todos más o menos la bailan desde Agosto hasta Julio.// Si los hijos de puta…// Salen a la calle,/ están cansados de falsas promesas./ Suena un tiro como un latigazo/ y cae muerto, las manos extendidas,/ deja mujer, hijos y duelo./ Si los hijos…// Tenéis que olvidar, si podéis,/ estos 40 años de gloria;/ a mí no me preocupan para nada/ porque tengo mala memoria/ y la cabeza dura como un hueso./ Si los hijos…// La unidad no tiene destino,/ el universo no es ningún limón;/ tengo un pasaporte que dice:/ "ha nacido en Barcelona/ y, por tanto, es español"./ Si los hijos…// Yo cada vez más claro/ que el pueblo dice lo que piensa;/ de él he aprendido este proverbio,/ y en mutua complacencia/ cantemos como un solo hombre:/ ¡Si los hijos de puta volasen no veríamos nunca el sol!
letra, música y traducción: Francesc Pi de la Serra
texto introductorio extraído de Pi de la Serra a Madrid